En el primer capítol del programa mestres es tracta el tema de com ser un bon mestre i perquè ser-ho.
Per ser mestre es necessita molt més que t'agradin els nens, es necessita tenir moltes ganes i il·lusió per ensenyar i educar als infants. Voler ser mestre ha de ser vocacional però amb això no hi ha prou, es necessiten de moltes altres habilitats i aptituds per ser un bon mestre. com per exemple: saber escolar a l'alumnat, empatia, compromís, responsabilitat, paciència, exigència...
Un bon mestre a més d'ensenyar continguts i matèria fa de guia als seus alumnes, els ajuda a desenvolupar-se com a persona i els obre portes cap al futur. El més importat és connectar amb cada alumne, que es senti únic i estimat encara que sigui el més entremaliat de la classe.
S'ha de tenir en compte que els futurs mestres han crescut i estudiat al segle XX, ells seran mestres amb alumnes del segle XXI però estan sent educats a través de metodologies del segle XIX. Per les diferencies generacionals a vegades no hi ha connexió entre mestres i alumnes. És funció del mestre trobar aquells punts en comú i explotar-los a l'aula per captar l'atenció.
Si es busca un futur professional no s'ha d'escollir ser mestres, no es una feina que tingui prestigi social ni reconeixement públic però és una feina molt important ja que s'està educant a futurs ciutadans i professionals i, per tant, la seva feina hauria de tenir més reconeixement. Sense ells no existirien futurs arquitectes, advocats, enginyers, empresaris...
Tot i la formació teòrica que reben els futurs mestres i les pràctiques que han de realitzar durant el llarg del seu aprenentatge en el moment que s'enfronten a l'aula tot sol és on han de demostrar que són capaços de portar la classe tots sols per això durant l'etapa d'aprenentatge s'han d'empapar de tot tipus de metodologies i recursos que els mestres els hi donen per després poder-les aplicar a l'aula.
Donat que vaig fer el grau superior d'educació infantil i vaig fer pràctiques la veritat que en el moment d'enfrontar-se als infants la teoria s'acaba oblidant ja que t'has d'adaptar a les necessitats del grup, aprendre com són per tal de poder escollir la millor la millor metodologia. mentre feia pràctiques tenia el recolzament d'altres mestres que t'ajudaven però quan et toca enfrontar-te tot sol mai saps com et sortirà. Penso que amb la pràctica i sense perdre la il·lusió ho podré aconseguir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario